Aquesta activitat és la primera sessió implementada dins del projecte psicopedagògic “Intervenció en gestió emocional, relacions interpersonals i rendiment acadèmic a través de la gamificació”. Es tracta d’una dinàmica gamificada anomenada “L’Illa de les Emocions”, on els infants, mitjançant una narrativa simbòlica, viatgen per diferents territoris de l’illa (alegria, tristesa, ràbia, por i sorpresa), executant activitats per reconèixer i expressar emocions de manera adequada. Es va realitzar el 5 de maig.

Els objectius d’aquesta intervenció es focalitzen en l’àmbit de la competència emocional i busquen proporcionar als infants eines i espais adequats per al seu desenvolupament personal. En concret, es pretén:

• Fomentar el desenvolupament de la competència emocional, afavorint que els infants prenguin consciència de les pròpies emocions, les entenguin i les puguin gestionar de manera funcional en situacions quotidianes.
• Potenciar la identificació i expressió d’emocions bàsiques, mitjançant activitats vivencials que ajudin els infants a reconèixer sentiments com l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por o la sorpresa, i a posar-hi paraules i formes d’expressió adequades.
• Consolidar un espai segur, acollidor i de confiança, on els infants se sentin respectats, escoltats i valorats, afavorint així un clima emocional positiu que permeti el treball personal i grupal des del respecte i l’empatia.

Aquesta sessió ha estat especialment significativa. Seguint les aportacions de Bisquerra (2003), he constatat la importància de fomentar l’educació emocional des de la infància. El joc simbòlic i la narrativa han estat recursos clau per captar l’atenció dels infants i facilitar l’expressió emocional, especialment en un grup amb diversitat cultural i necessitats educatives específiques.
Una dificultat inicial ha estat adaptar l’activitat a infants amb TEA i DIL. Tot i això, mitjançant materials visuals, estructures clares i suport individual, s’ha aconseguit una participació inclusiva. La resposta emocional dels infants ha estat molt positiva: van mostrar-se participatius, expressius i receptius als suggeriments emocional.
En l’àmbit professional, aquesta activitat m’ha permès posar en pràctica la mirada humanista i centrada en la persona, tal com proposa Monereo (2017), així com aplicar estratègies d’intervenció del model d’aprenentatge social (Rodríguez, s.d.).

Es va utilitzar una graella d’observació que indicava que la majoria dels infants mostraven una participació activa, entenien les normes del joc i expressaven emocions de manera adequada. En el qüestionari tipus Likert, els ítems relacionats amb el gust per parlar d’emocions van obtenir puntuacions majoritàriament de “bastant” a “molt”.
Tot i la durada limitada (60 minuts), es van assolir els objectius inicials. S’evidencia una reducció de conductes disruptives durant la sessió, així com un augment de l’empatia i del respecte entre iguals. El clima del grup es va tornar més cohesionat.

Un dels principals reptes va ser coordinar l’activitat amb l’equip educatiu per garantir una execució fluida i adaptada. Aquesta sessió m’ha permès viure de primera mà la complexitat de planificar, dinamitzar i avaluar una activitat psicopedagògica en un context real i amb infants molt diversos.
També ha posat de manifest la importància de la flexibilitat com a qualitat essencial en la pràctica professional. La capacitat d’adaptar-se, improvisar i mantenir una actitud oberta ha estat clau per a l’èxit de la sessió.

Us adjunto el passaport de les emocions que es va utilitzar en la sessió:

Hola!

Perdoneu, porto unes quantes setmanes sense activitat a causa de la densitat de feina que porta tant el TFM com el Repte 4 del Pràcticum. Segurament moltes de vosaltres esteu igual.

Ara torno a estar activa i amb aquesta entrada us vinc a explicar l’adaptació del projecte d’intervenció que he hagut de fer, ja que en la revisió del Repte 3 se’m va dir que el calendari no s’ajustava a l’entrega del Repte 4.

Inicialment, el projecte contemplava 16 sessions distribuïdes al llarg de quatre setmanes, amb activitats de dilluns a dijous. No obstant això, aquesta extensió temporal dificultava la possibilitat de finalitzar les activitats i avaluar amb prou temps per analitzar-ne els resultats i incorporar-los al lliurament final. Per aquest motiu, s’ha optat per reduir el projecte a quatre sessions principals, mantenint-ne la coherència metodològica i pedagògica, però concentrant els objectius en una estructura més compacta i realista.

Aquesta nova versió del projecte es desenvoluparà entre el 29 d’abril i el 30 de maig, amb una sessió setmanal, centrada en un dels objectius específics del pla:

• Setmana 1: Sessió 1 – L’Illa de les emocions (OE1 – competència emocional)
• Setmana 2: Sessió 2 – Ciutat dels valors (OE2 – habilitats socials)
• Setmana 3: Sessió 3 – Cursa de les lletres (OE3 – rendiment acadèmic)
• Setmana 4: Sessió 4 – Mural del nostre grup (OE4 – cohesió i pertinença)
• Setmana 5: Recollida d’informació avaluativa (posttest i graella d’observació)

Aquest ajust permet tenir els resultats d’avaluació a finals de maig, fet que possibilita redactar una valoració final del projecte i incorporar-la adequadament al Repte 4. La reducció no ha compromès els objectius del projecte, ja que cada sessió està focalitzada en una dimensió clau i inclou una proposta gamificada amb metodologia activa i participativa.

Aquest canvi s’ha comunicat i consensuat amb l’equip del centre, i es manté la seva implicació en el desenvolupament de les sessions.  Afrontar aquest reajust ha estat tot un repte organitzatiu, però també una oportunitat per aplicar estratègies de priorització, flexibilitat i coordinació professional. Ha estat necessari repensar la intervenció per tal que fos realista, executable i significativa dins del marge temporal disponible.
Lluny de restar valor al projecte, aquesta versió més condensada ha permès aprofundir en cada sessió amb més claredat i intenció, garantint que cada objectiu fos tractat de manera específica i amb una proposta gamificada coherent.

Durant aquestes pròximes setmanes aniré publicant al blog els resultats detallats de l’avaluació i una anàlisi final del projecte, ja que s’ha anat fent anotacions sobre les activitats desenvolupades. També compartiré reflexions personals, materials utilitzats i recomanacions per a futures intervencions.

Quan ens endinsem en un entorn professional , és essencial comprendre el seu funcionament, les seves dinàmiques i, sobretot, els seus objectius. En aquesta segona activitat, l’objectiu principal és analitzar en profunditat el context del centre i servei on es desenvolupen les pràctiques. Això implica identificar les seves línies estratègiques, conèixer els seus objectius i entendre com responen a les necessitats dels usuaris i professionals. És per això que deixo aquesta presentació en línia per tal que conegueu el centre i les necessitats del projecte en el qual estic fent les pràctiques.

Enllaç de la presentació: https://prezi.com/view/kimwaNd741eSziM7bmvt/

Els primers dies del Pràcticum a Salesians Sant Jordi – PES la Mina han estat una oportunitat per viure el centre des d’una perspectiva diferent. Tot i que aquest és el meu lloc de treball habitual, el fet d’iniciar les pràctiques m’ha permès adoptar una mirada més reflexiva i conscient sobre el funcionament del centre obert, l’organització de l’equip i la dinàmica amb els infants i adolescents. És per això que, aquest canvi de rol m’ha fet reflexionar sobre com em posiciono dins de l’equip. Com ja formo part del centre, tinc la sort de conèixer les dinàmiques de treball i de mantenir una relació propera amb els professionals. No obstant això, els primers dies vaig aportar una mirada més analítica, ja que em vaig llegir la guia de l’assignatura i tvaig tenir més present la mirada psicopedagògica. Constantment he intentat trobar un equilibri entre la meva experiència prèvia i la necessitat de mantenir una actitud oberta i flexible perquè a vegades s’ha fet difícil.

Una de les dificultats que he detectat és la manca de temps per a una coordinació més profunda. El ritme diari del centre és molt intens i, sovint, els espais per compartir impressions i reflexionar sobre les intervencions són limitats. Això pot dificultar una planificació més estratègica i un seguiment detallat dels casos. A més, en alguns moments, les diferents perspectives dels professionals poden generar enfocaments diferents sobre com abordar certes situacions, i cal treballar la comunicació per arribar a acords. També penso que podrien ser útils més eines de registre i seguiment per assegurar la continuïtat de les accions educatives i evitar que determinades necessitats quedin sense resposta.

Crec que puc aportar una mirada més reflexiva i centrada en la detecció de necessitats individuals i grupals, així com en l’elaboració de propostes educatives que responguin a aquestes necessitats. També puc contribuir a establir ponts entre l’acció educativa i l’anàlisi psicopedagògica, ajudant a identificar dificultats d’aprenentatge, problemàtiques emocionals o socials i proposant estratègies d’intervenció adaptades.

Un repte important, demandat pels mateixos professionals del centre, és la necessitat d’elaborar estratègies més estructurades per abordar les dificultats d’aprenentatge en l’espai de reforç escolar, ja que el rendiment acadèmic dels infants i adolescents és molt baix. Fa temps que l’equip ha detectat aquesta necessitat, però sovint la manca de recursos o de temps fa que les accions quedin disperses o no tinguin l’impacte esperat. Per això, una proposta de millora podria ser la creació d’un protocol d’intervenció psicopedagògica en reforç acadèmic, que permeti establir línies d’actuació clares i eines de seguiment per garantir una evolució positiva dels usuaris.

Començo aquest Pràcticum del Màster de Psicopedagogia amb molta motivació i amb la voluntat de viure una experiència de creixement tant en l’àmbit professional com personal. El fet que tingui lloc a Salesians Sant Jordi – PES la Mina, dins del projecte de centre obert, té un valor especial per a mi, ja que aquest és el meu lloc de treball habitual. Això em brinda l’oportunitat única d’aprofundir en la meva pròpia pràctica diària amb una mirada més reflexiva i crítica i alhora  explorar noves estratègies i perspectives des de l’àmbit psicopedagògic.

Les meves expectatives respecte a aquest període de formació són diverses. En primer lloc, espero poder analitzar i comprendre millor els processos d’intervenció socioeducativa que es duen a terme al centre, observant com es poden integrar metodologies psicopedagògiques per millorar l’atenció als infants i adolescents en situació de vulnerabilitat. Vull aprofitar aquest espai per posar en pràctica eines que afavoreixin el desenvolupament socioemocional i l’autonomia dels usuaris, així com estratègies d’inclusió que permetin donar resposta a les seves necessitats individuals i col·lectives.  A travé de la detecció de necessitats vull elaborar noves propostes i accions educatives que responguin als reptes actuals dels infants i adolescents amb els quals treballem. Aquest serà un exercici d’innovació i millora contínua que espero desenvolupar amb el suport de l’equip educatiu, incorporant estratègies psicopedagògiques basades en l’evidència i ajustades a la realitat del context.

A més, m’interessa especialment aprofundir en la coordinació interdisciplinària, entenent com la col·laboració entre educadors, psicopedagogs i altres professionals pot contribuir a una intervenció més integral i efectiva. Considero que aquest Pràcticum m’ajudarà a perfeccionar la meva capacitat d’anàlisi i de planificació, així com a desenvolupar un pensament més estratègic a l’hora de dissenyar i implementar accions educatives adaptades a la realitat del centre.

També espero que aquest procés em permeti sortir de la meva zona de confort, en el sentit de qüestionar i replantejar algunes dinàmiques i formes de treball que, per la inèrcia del dia a dia, poden quedar establertes sense una revisió constant.

Finalment, afronto aquest Pràcticum amb el repte de trobar un equilibri entre la meva condició de treballadora i la de persona en formació. Crec que aquesta dualitat pot ser un gran avantatge, ja que em permetrà combinar l’experiència pràctica amb l’adquisició de nous coneixements, tot aplicant-los en un entorn que ja conec, però que ara podré observar des d’una nova perspectiva.

Després de realitzar l’anàlisi DAFO, detectar les necessitats  i escoltar les demandes de l’equip multidisciplinari que formen part del projecte del Centre Obert, vaig parlar amb el tutor sobre les següents qüestions. En primer lloc, es detectaven necessitats de caràcter més global com la falta de recursos, la formació constant dels professionals… però el que realment preocupava era el baix rendiment acadèmic dels infants als quals atenen i a més existeix un malestar emocional dins del grup. Dins del projecte existeix l’espai de “reforç”, que consisteix a realitzar fitxes, espai de deures… Aquest espai és només una hora al dia i no s’acabava d’aprofitar, ja que no era un espai motivador pels infants. . Per tal de donar resposta a aquesta problemàtica concreta i millorar l’aprofitament de l’espai de reforç, s’ha decidit posar en marxa un projecte de gamificació centrat en les àrees de llengua i matemàtiques adreçat al grup de petits, d’edats compreses entre els 5 i els 8 anys. Aquest projecte neix amb la voluntat de transformar l’espai de reforç en un entorn més dinàmic, participatiu i motivador, on els infants puguin aprendre de manera lúdica, a través de jocs educatius, reptes col·laboratius i activitats interactives que fomentin la curiositat i l’interès per l’aprenentatge. L’objectiu principal és millorar el rendiment acadèmic dels infants oferint-los una experiència positiva amb els continguts escolars, tot potenciant l’autonomia, la concentració i l’autoestima, però, tanmateix, és l’excusa perfecta per fomentar la cohesió de grup i potenciar les relacions positives entre els infants. Per tant, es vol enllaçar la gamificació amb l’àmbit sociocomunitari, promovent valors com la cooperació, el respecte i la inclusió mitjançant dinàmiques que impliquin treball en equip, resolució de conflictes i presa de decisions conjunta. Alguns dels jocs i activitats estan dissenyats per simular situacions de la vida quotidiana o del barri, potenciant així el sentiment de pertinença i la connexió amb l’entorn. També es planteja la possibilitat d’implicar les famílies i altres agents de la comunitat —com biblioteques, entitats locals o comerços de proximitat— en algunes dinàmiques gamificades, per reforçar el vincle entre el Centre Obert i la xarxa comunitària. D’aquesta manera, el projecte no només busca millorar les competències acadèmiques dels infants, sinó també enfortir les seves habilitats socials i emocionals, tot afavorint la seva integració i participació activa dins la comunitat.

Així doncs, la proposta es basa en 4 sessions d’una hora amb activitats gamificades (dues de matemàtiques i dues de llengua) que es duran a terme per la persona en pràctiques. Alhora, cal destacar que aquesta intervenció, des del centre, s’ha valorat molt positivament i s’ha acordat amb l’equip multidisciplinari elaborar més sessions que realitzaran els mateixos professionals del centre, per tal que hi hagi continuïtat i coherència en l’espai de reforç l’últim trimestre del curs.