En la següent infografia he intentat plasmar tot allò que faré els pròxims dies. Tot i que us quedaran molts dubtes m’agradaria indicar-vos que la primera sessió els nois no hi participen, en totes les següents, sí. La intenció d’aquesta intervenció és fer que els nois puguin crear vincles entre ells i coneguin els recursos de la seva ciutat.

Després de realitzar l’anàlisi DAFO, detectar les necessitats  i escoltar les demandes de l’equip multidisciplinari que formen part del projecte del Centre Obert, vaig parlar amb el tutor sobre les següents qüestions. En primer lloc, es detectaven necessitats de caràcter més global com la falta de recursos, la formació constant dels professionals… però el que realment preocupava era el baix rendiment acadèmic dels infants als quals atenen i a més existeix un malestar emocional dins del grup. Dins del projecte existeix l’espai de “reforç”, que consisteix a realitzar fitxes, espai de deures… Aquest espai és només una hora al dia i no s’acabava d’aprofitar, ja que no era un espai motivador pels infants. . Per tal de donar resposta a aquesta problemàtica concreta i millorar l’aprofitament de l’espai de reforç, s’ha decidit posar en marxa un projecte de gamificació centrat en les àrees de llengua i matemàtiques adreçat al grup de petits, d’edats compreses entre els 5 i els 8 anys. Aquest projecte neix amb la voluntat de transformar l’espai de reforç en un entorn més dinàmic, participatiu i motivador, on els infants puguin aprendre de manera lúdica, a través de jocs educatius, reptes col·laboratius i activitats interactives que fomentin la curiositat i l’interès per l’aprenentatge. L’objectiu principal és millorar el rendiment acadèmic dels infants oferint-los una experiència positiva amb els continguts escolars, tot potenciant l’autonomia, la concentració i l’autoestima, però, tanmateix, és l’excusa perfecta per fomentar la cohesió de grup i potenciar les relacions positives entre els infants. Per tant, es vol enllaçar la gamificació amb l’àmbit sociocomunitari, promovent valors com la cooperació, el respecte i la inclusió mitjançant dinàmiques que impliquin treball en equip, resolució de conflictes i presa de decisions conjunta. Alguns dels jocs i activitats estan dissenyats per simular situacions de la vida quotidiana o del barri, potenciant així el sentiment de pertinença i la connexió amb l’entorn. També es planteja la possibilitat d’implicar les famílies i altres agents de la comunitat —com biblioteques, entitats locals o comerços de proximitat— en algunes dinàmiques gamificades, per reforçar el vincle entre el Centre Obert i la xarxa comunitària. D’aquesta manera, el projecte no només busca millorar les competències acadèmiques dels infants, sinó també enfortir les seves habilitats socials i emocionals, tot afavorint la seva integració i participació activa dins la comunitat.

Així doncs, la proposta es basa en 4 sessions d’una hora amb activitats gamificades (dues de matemàtiques i dues de llengua) que es duran a terme per la persona en pràctiques. Alhora, cal destacar que aquesta intervenció, des del centre, s’ha valorat molt positivament i s’ha acordat amb l’equip multidisciplinari elaborar més sessions que realitzaran els mateixos professionals del centre, per tal que hi hagi continuïtat i coherència en l’espai de reforç l’últim trimestre del curs.

Durant aquestes ultimes setmanes en acudir al centre de pràctiques i a traves de l’observació i les converses amb la tutora, hem pogut detectar la necessitat que pateix d’un determinat col·lectiu amb el que tracten. Els nois nouvinguts al municipi que han arribat tenint 16 anys, aquests no estan vinculats a cap centre educatiu ni coneixen espais de socialització.

Quelcom que fa que aquests joves es trobin molts cops en una situació d’aïllament social, amb manca de xarxa de suports entre iguals. A diferencia de les persones nouvingudes més joves, que queden immediatament escolaritzats en arribar, aquests queden en una situació d’espera, sense una estructura clara i context on poder desenvolupar relacions socials, i això els hi pot afectar negativament al seu benestar social i la seva integració comunitària.

Davant d’aquesta situació plantegem realitzar una proposta d’intervenció centrada en la creació de trobades especifiques per aquest joves, on puguem facilitar espais de relació intercanvi i construcció de vincles. Aquestes trobades tenen un caràcter lúdic però també educatiu i emocional.

Aquí podeu trobar la meva presentació sobre el repte 2. He intentat, de forma senzilla, que tingueu una primera impressió del meu centre de pràctiques i de les necessitats que he detectat.

https://www.canva.com/design/DAGjm9FR4D4/iv4Za6d8QMctFb0IHabMmA/view?utm_content=DAGjm9FR4D4&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h0c61a47dff

Durant aquestes primeres setmanes de pràctiques al centre PRODIS Pollença, he tingut l’oportunitat d’experimentar de primera mà la dinàmica de treball en un centre que até persones amb discapacitat intel·lectual. La rebuda ha estat molt positiva, tant per part de les persones usuàries com de l’equip professional. Aquest fet ha facilitat la meva integració i m’ha ajudat a sentir-me còmoda en aquest entorn.

Abans d’iniciar les pràctiques, em preocupava com seria el meu primer contacte amb aquest col·lectiu, ja que no hi havia treballat anteriorment. No obstant això, aquesta experiència és molt positiva. Els usuaris m’han acollit amb calidesa, compartint les seves històries i convidant-me a participar en les activitats. Aquesta bona acollida ha reforçat la meva motivació i interès i han ajudat a la meva adaptació al centre.

Aquesta nova etapa m’està agradant més del que esperava i estic superant reptes personals importants, com obrir-me a els usuaris, recordar els seus trets personals, respectar els seus ritmes i necessitats, estar atenta i contribuir al seu benestar. Aquesta experiència m’està ajudant a desenvolupar habilitats com l’empatia, la paciència i la capacitat d’adaptació.

Pel que fa a l’equip professional, m’han donat un suport constant i, gràcies a les seves explicacions i al meu interès, he començat a detectar i a prioritzar algunes necessitats que em podrien servir com a objecte d’intervenció. Per exemple, he observat que la participació en algunes de les activitats d’oci, a vegades, no és gaire elevada. Considero que treballar la cohesió de grup i adaptar les propostes als interessos i motivacions reals de les persones usuàries podria afavorir una participació més activa.

En un centre petit com aquest, la definició del rol psicopedagògic pot resultar una mica difusa. Actualment, estic realitzant observació directa en les activitats d’oci i a l’habitatge tutelat, però tinc interès a apropar-me també a la feina de la psicòloga del centre per comprendre millor la seva funció i explorar possibles punts d’intervenció.

En conclusió, la meva rebuda al centre de pràctiques ha estat molt positiva. Tot i les dificultats derivades de la manca de temps i la gran quantitat de feina, han estat molt atentes i acollidores. La meva tasca psicopedagògica dins el centre encara s’està definint, però considero que, tot i el poc temps que he estat al centre, juntament amb la manca d’experiència, estic començant a detectar i a orientar-me dins el centre amb una mirada psicopedagògica.